Població andina
Aquesta població deu el seu nom a la serralada dels Andes, que travessa geogràficament set països. Especialment a l’Equador, Bolívia i Perú es varen desenvolupar en el passat una gamma de cultures, determinades per les característiques del paisatge i l’espai físic, amalgamades amb una gran varietat de sistemes ecològics, rics en biodiversitat de la qual la regió n’és depositària.
La població andina d’aquests tres països comparteix, a més d’un passat comú, molts dels seus costums i formes de vida vigents. Aquestes han estat modificades a través del temps pel contacte amb altres cultures i nous pobladors.
Gairebé la meitat dels peruans són d’origen quítxua o aimara, les principals ètnies localitzades en els Andes. A la costa predominen els mestissos d’espanyols i indígenes, junt amb petits nuclis descendents d’esclaus africans. En la regió amazònica subsisteixen al voltant de 65 grups ètnics.
Dades estadístiques del Perú
Superfície terrestre: 1.280.000 km2
Demografia: 30.000.000 hab. (Estimacions per al 2015: 32.500.000 hab.)
Salut: Esperança de vida: 69,8 anys.
Mortalitat infantil: 26 per mil.
Persones desnodrides: 13 %
Educació: Despesa pública: 3,0% del PIB.
Taxa d’alfabetització d’adults: 87,7%
L’escassetat de terres, l’aïllament (zones interiors de gran altitud i difícil accés, fet que implica que han de pagar costos de transport molt elevats per accedir als mercats mundials) i les diferències en l’accés a l’educació, expliquen gran part de les migracions del camp a la ciutat A la serra, els nivell d’analfabetisme solen ser alts. A les ciutats es concentren, per tant, els serveis educatius de major nivell i la població amb millors nivells d’educació.
L’agut centralisme de Lima i la seva dimensió, deu vegades més grossa que les segones ciutats del país són una realitat en el context d’Amèrica Llatina. Les migracions contínues ocasionaren la formació d’assentaments humans on l’amuntegament és cada vegada major i es caracteritza per una manca de serveis (centres de salut, escoles, transport, aigua, clavegueram).
Aquesta població deu el seu nom a la serralada dels Andes, que travessa geogràficament set països. Especialment a l’Equador, Bolívia i Perú es varen desenvolupar en el passat una gamma de cultures, determinades per les característiques del paisatge i l’espai físic, amalgamades amb una gran varietat de sistemes ecològics, rics en biodiversitat de la qual la regió n’és depositària.
La població andina d’aquests tres països comparteix, a més d’un passat comú, molts dels seus costums i formes de vida vigents. Aquestes han estat modificades a través del temps pel contacte amb altres cultures i nous pobladors.
Gairebé la meitat dels peruans són d’origen quítxua o aimara, les principals ètnies localitzades en els Andes. A la costa predominen els mestissos d’espanyols i indígenes, junt amb petits nuclis descendents d’esclaus africans. En la regió amazònica subsisteixen al voltant de 65 grups ètnics.
Dades estadístiques del Perú
Superfície terrestre: 1.280.000 km2
Demografia: 30.000.000 hab. (Estimacions per al 2015: 32.500.000 hab.)
Salut: Esperança de vida: 69,8 anys.
Mortalitat infantil: 26 per mil.
Persones desnodrides: 13 %
Educació: Despesa pública: 3,0% del PIB.
Taxa d’alfabetització d’adults: 87,7%
L’escassetat de terres, l’aïllament (zones interiors de gran altitud i difícil accés, fet que implica que han de pagar costos de transport molt elevats per accedir als mercats mundials) i les diferències en l’accés a l’educació, expliquen gran part de les migracions del camp a la ciutat A la serra, els nivell d’analfabetisme solen ser alts. A les ciutats es concentren, per tant, els serveis educatius de major nivell i la població amb millors nivells d’educació.
L’agut centralisme de Lima i la seva dimensió, deu vegades més grossa que les segones ciutats del país són una realitat en el context d’Amèrica Llatina. Les migracions contínues ocasionaren la formació d’assentaments humans on l’amuntegament és cada vegada major i es caracteritza per una manca de serveis (centres de salut, escoles, transport, aigua, clavegueram).