viernes, 25 de setiembre de 2009

Característiques del Perú


Població andina

Aquesta població deu el seu nom a la serralada dels Andes, que travessa geogràficament set països. Especialment a l’Equador, Bolívia i Perú es varen desenvolupar en el passat una gamma de cultures, determinades per les característiques del paisatge i l’espai físic, amalgamades amb una gran varietat de sistemes ecològics, rics en biodiversitat de la qual la regió n’és depositària.

La població andina d’aquests tres països comparteix, a més d’un passat comú, molts dels seus costums i formes de vida vigents. Aquestes han estat modificades a través del temps pel contacte amb altres cultures i nous pobladors.

Gairebé la meitat dels peruans són d’origen quítxua o aimara, les principals ètnies localitzades en els Andes. A la costa predominen els mestissos d’espanyols i indígenes, junt amb petits nuclis descendents d’esclaus africans. En la regió amazònica subsisteixen al voltant de 65 grups ètnics.

Dades estadístiques del Perú

 Superfície terrestre: 1.280.000 km2
 Demografia: 30.000.000 hab. (Estimacions per al 2015: 32.500.000 hab.)
 Salut: Esperança de vida: 69,8 anys.
 Mortalitat infantil: 26 per mil.
 Persones desnodrides: 13 %
 Educació: Despesa pública: 3,0% del PIB.
 Taxa d’alfabetització d’adults: 87,7%

L’escassetat de terres, l’aïllament (zones interiors de gran altitud i difícil accés, fet que implica que han de pagar costos de transport molt elevats per accedir als mercats mundials) i les diferències en l’accés a l’educació, expliquen gran part de les migracions del camp a la ciutat A la serra, els nivell d’analfabetisme solen ser alts. A les ciutats es concentren, per tant, els serveis educatius de major nivell i la població amb millors nivells d’educació.

L’agut centralisme de Lima i la seva dimensió, deu vegades més grossa que les segones ciutats del país són una realitat en el context d’Amèrica Llatina. Les migracions contínues ocasionaren la formació d’assentaments humans on l’amuntegament és cada vegada major i es caracteritza per una manca de serveis (centres de salut, escoles, transport, aigua, clavegueram).

No hay comentarios.:

Publicar un comentario

Moltes gràcies per intervenir amb el teu comentari

Presentació

Josefina Villena
finavillena@gmail.com



Aquest Blog “Menorca – Perú i viceversa” pretén fer de lligam entre els professors d’una i altra banda, per intercanviar estratègies d’actuació dins la classe, que puguin servir com a nexe d’unió i d’intercanvi educatiu.

Com va començar aquesta idea? Com ja sabeu, l’STEI ofereix cada estiu, la possibilitat de realitzar projectes de cooperació entre diferents països llatinoamericans. La idea d’anar al Perú i de poder intercanviar sabers pedagògics amb mestres d’allà sempre ha estat un dels meus desitjos professionals.

Vam coincidir quatre professors: Na Marta González, na Noelia Madrazo, en Víctor Durbà i jo per anar a Lima i contactar amb l’IPP (Instituto de Pedagogia Popular) i l’IFEJANT ((Instituto de formación para educadores de jóvenes, adolescentes y niños/as trabajadores) per realitzar formació a mestres de les ciutats de Puno, Jaén, Piura, Chincha i Lima.

L’experiència va ser molt enriquidora per tots quatre. La veritat és que s’aprèn molt de tot el que es viu allà. Crec que noltros sortim més que beneficiats i des d’aquí m’agradaria engrescar a tot el professorat amb ganes de compartir experiències, que s’animi i s’apunti a participar!

A partir d’aquest curs 09-10, he sol·licitat una llicència de cooperació educativa al Perú, per a tot el curs escolar per anar a compartir coneixement amb mestres de Lima, Cutervo i Piura. Partiré de viatge a principis d’octubre. Ja us aniré contant com va ...