Ja han passat ses dues setmanes de feina a Piura, província que es troba al nord, en el límit amb l'Equador. Zona de molta calor, sobre tot, calor humana. La rebuda dels mestres ha estat una de les més acollidores que vaig viure en aquest país. Gràcies a Iolanda, a Alícia, que m'ha allotjat a ca seva i m'ha cuidat com una mare, a Flor, a Marco Antonio, a Luis Alejandro ...
En el viatge d'anada vam arribar amb n'Isabel Rivera, presidenta de l'IPP i la seva filla, na Carito, qui va fer de secretària i de suport logístic i personal. Amb elles vam visitar tota una sèrie de centres escolars de dins i dels voltants de la ciutat de Piura en els quals estan constituîts els CADs.
Em va cridar s'atenció especialment l'alt nivell pedagògic dels mestres i el gran entusiasme per innovar i treballar junts sobre diferents temes d'actualitat: Igualtat de gènere, Projectes de treball, Comunitats d'aprenentatge, Educació per al desenvolupament sostenible, Convivència ... en unes condicions que, des dels nostres paràmetres eurocentristes podríem anomenar de "heroîques".
Les condicions de feina dels mestres peruans són dignes de destacar, comencant pel desplacament que han de fer a diari, per unes carreteres de trotxa interminables, sense asfaltar, la qual cosa significa que han d'emprar a vegades més de dues hores d'anada i ses altres dues hores de tornada, en diferents tipus de movilitat per trajecte (taxi col.lectiu, moto-taxi, combis, bus, etc.). Ben segur que a partir d'ara em consideraré més afortunada d'anar a Maó, a pesar de la falta d'aparcament ...
En el viatge d'anada vam arribar amb n'Isabel Rivera, presidenta de l'IPP i la seva filla, na Carito, qui va fer de secretària i de suport logístic i personal. Amb elles vam visitar tota una sèrie de centres escolars de dins i dels voltants de la ciutat de Piura en els quals estan constituîts els CADs.
Em va cridar s'atenció especialment l'alt nivell pedagògic dels mestres i el gran entusiasme per innovar i treballar junts sobre diferents temes d'actualitat: Igualtat de gènere, Projectes de treball, Comunitats d'aprenentatge, Educació per al desenvolupament sostenible, Convivència ... en unes condicions que, des dels nostres paràmetres eurocentristes podríem anomenar de "heroîques".
Les condicions de feina dels mestres peruans són dignes de destacar, comencant pel desplacament que han de fer a diari, per unes carreteres de trotxa interminables, sense asfaltar, la qual cosa significa que han d'emprar a vegades més de dues hores d'anada i ses altres dues hores de tornada, en diferents tipus de movilitat per trajecte (taxi col.lectiu, moto-taxi, combis, bus, etc.). Ben segur que a partir d'ara em consideraré més afortunada d'anar a Maó, a pesar de la falta d'aparcament ...
No hay comentarios.:
Publicar un comentario
Moltes gràcies per intervenir amb el teu comentari